09 de març, 2005

Jaume Renyer: La reforma de l´estatut i el dret a l´autodeterminació del poble català

Aqui teniu la primera aportació del FÒRUM LLAVERIAS, per part del convidat.
Puig-reig. 9 de setembre del 2005
Jaume Renyer Alimbau
President Forum Català pel Dret a l’Autodeterminació
LA REFORMA DE L'ESTATUT I EL DRET A L´AUTODETERMINACIÓ DEL POBLE CATALÀ
El 30 de setembre sabrem si el Parlament de Catalunya aprova o no el projecte de nou estatut que modificaria el règim estatutari vigent des de fa vint-i-cinc anys en una línia de major autogovern, amb més competències i més diners. Però allò important és ¨qui¨ determina allò que es pot fer a Catalunya, i no simplement ¨què¨ s’hi pot fer.És primordial que el poble català sigui reconegut com a subjecte col.lectiu de drets. No existeix un veritable règim democràtic, sinó un sistema de dominació política, quan no és reconeixen les diferents nacions que conviuen a l’Estat espanyol i es perpetua l’abstracta i uniforme aparença d’un únic poble espanyol.
El nou estatut afirma que Catalunya és una nació, però no fa cap referència al dret d’autodeterminació del poble català.El 12 de desembre de l´any 1989 el Parlament de Catalunya adoptà en comissió, la Resolució 98/ III sobre ¨El dret d´Autodeterminació de la Nació Catalana¨ un text que declarava solemnement que Catalunya forma part d´una realitat nacional diferenciada en el conjunt de l´Estat, que l´acatament del marc institucional vigent no significa la renúncia del poble català al dret de l´autodeterminació, i que en el moment en que ho cregui oportú l´exercirà. La declaració suscità un gran enrenou en aquell moment; però han transcorregut quinze anys, i el seu text ha restat lletra morta fins avui.No és arribada l´ hora de decidir el nostre futur com a poble i exigir el respecte a l’exercici del dret democràtic a l’autodeterminació?. Crec que si.
El contingut del text que sorgeixi del Parlament de Catalunya per a substituïr l’estatut del 1979 ha de ser el que la majoria del parlament decideixi lliurement i axí hauria de constar en el preambul del mateix recuperant una formula ja utilitzada per l’assemblea de parlamentaris catalans reunida a Núria el 1931 per redactar el projecte d’estatut de l’etapa republicana: “La Generalitat de Catalunya ha partit del dret que Catalunya té, com a poble, a l’autodeterminació”. Aquesta menció de gran transcendència política desaparegué del text estatutari definitivament aprovat per les Corts espanyoles l’any 1932.Per recuperar el fil de la història, la dignitat com a poble i el ple exercici de la democràcia el nou text d’autogovern hauria de reiterar aquesta declaració de principis si així ho decideix el Parlament de Catalunya. D’aquesta declaració de principis se’n deriva una altra conseqüència política igualment transcendental: la inadmissibilitat de qualsevol rebaixa per part del parlament espanyol.
La subordinació a la decisió última de les Corts espanyoles comporta renunciar a la sobirania del nostre parlament i recaure en la dinàmica de claudicacions com ja va succeïr amb els estatuts del 1931 i del 1979. Suposa acceptar les condicions de dominació política vigents sobre el poble català que s’han derivat de la guerra contra Catalunya del 1936 i del franquisme, que la Constitució i l’Estatut actuals no han estat capaços de superar.El president del govern espanyol, Rodríguez Zapatero va dir durant la campanya electoral que si guanyava respectaria la voluntat del Parlament de Catalunya, ja en el càrrec hi ha afegit el límit de la Constitució.
Al meu criteri, la font de legitimitat originària són les institucions catalanes, que no estigui reconegut així en l’ordenament constitucional vigent no ha de convertir aquest en una condició fàctica per restringir la voluntat del poble català.
El dret no és pot contraposar a la democràcia. Per això considero que la norma jurídica que sorgeixi del parlament de Catalunya si ha de suposar realment un pas endavant respecte de l’estatut del 1979 ha d’incorporar aquestes dues condicions: la menció en el preàmbul que és l’emanació del dret d’autodeterminació del poble català i la seva invulnerabilitat per part de les corts espanyoles.Tot text que no inclogui aquests dues condicions mínimes de caràcter polític no passarà de ser una reordenació administrativa de competències entre l’Estat i la Generalitat i no hauria de contar amb el vist i plau de les forces polítiques que declaren aspirar a la sobirania de la nació catalana. Tant si s’aprova com si no el nou estatut el conflicte polític entre Catalunya i Espanya continuarà.